Ells encara esperan

14-03-10

Encara existeix el prejudici, si bé cada vegada menys, que a les protectores només hi van a parar gossos vells, malalts, maltractats, desahuciats.

La veritat és que a les protectores s'hi troben top tipus de gossos: cadells, joves, adults, de raça, pataners, per que l'abandonament és indiscriminat i pot anar des de cadells acabats de nèixer i abandonats en qualsevol contenidor, a gossos grans d'edad necessitats més que mai d'atencions.

És per aquests, els grans, que fem una crida.

Son gossos de nou, deu o més anys, encara amb vida per viure, amb ganes de jugar, fer curts o llargs passejos depenent del seu estat, alguns amb pastilleta diaria, uns en millor estat que altres i amb una inmensa capacitat d'estimar. Però tenen un problema, son grans!

Val la pena donar aquesta última oportunitat d'estimar i ser estimats.

El comentari més freqüent és que al ser grans moriran abans i volem evitarnos el sofriment.

Doncs si, clar que és pateix i molt, quan un amic tan amic com el nostre gos mor, però tot i així, tinguem la generositat de dur a casa a un gos que està visquent en una gàbia, i que sens cap mena de dubte ho agraïrà.

És egoïsme per la nostra part voler evitar-nos el dolor de la pèrdua, tancant portes a una nova vida, sigui aquesta curta o llarga.

En cap cas mai un èsser viu substitueïx a un altre, però sí cada un forma part dels nostres records i les nostres vivències, i hi seran sempre.

Donar acollida a un gos gran, dels que no son volguts, és un acte d'amor i humanitat, i a canvi és molt el que es rep, més del que s'està donant.

Ells, segueixen esperant.